EL NOU MODEL DE SUPORTS A L’EXERCICI DE LA CAPACITAT JURÍDICA

La Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de Nacions Unides (CDPD), estableix que les persones amb qualsevol discapacitat han de gaudir de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.

La CDPD indica com s’han d’aplicar els drets a les persones amb discapacitat i identifica les àrees en que s’han d’adaptar els ordenaments jurídics perquè les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets.

L’article 12 de la CDPD, estableix que cal reconèixer a totes les persones amb discapacitat la capacitat jurídica en igualtat de condicions respecte al conjunt dels ciutadans, en tots els aspectes de la vida, i que les persones amb discapacitat han de tenir accés a les mesures de suport que puguin necessitar per a l’exercici de la seva capacitat jurídica.

L’Estat espanyol amb l’objectiu d’adaptar la seva normativa a la CDPD va publicar la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal pel suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, que va entrar en vigor el 03/09/2021; reforma el procediment de modificació judicial de la capacitat d’obrar i el substitueix pels processos sobre provisió de mesures judicials a les persones amb discapacitat.

Catalunya, té competències en matèria de dret substantiu en referència a les institucions de protecció de les persones amb discapacitat; és per això que ha promulgat el Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat, Decret que també va entrar en vigor el mateix dia.

Així doncs, el nou model estableix la supressió de la modificació judicial de la capacitat i relaciona la dignitat inherent de les persones amb la seva autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les seves pròpies decisions.

Amb aquesta reforma, l’Estat espanyol ha adoptat com a nova figura vertebradora la institució de la curatela, en canvi, el legislador català ha adoptat com a figura central el conjunt d’institucions de protecció de la persona, la ja coneguda ASSISTÈNCIA, amb nous matisos i colors.

En ambdós ordenaments, a partir de l’entrada en vigor de les seves respectives reformes, la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada ja no es poden constituir en relació a les persones majors d’edat. L’Estat espanyol adopta la figura de la Curatela, i a Catalunya, amb dret substantiu propi, s’adopta el règim de l’Assistència.