PREGUNTES FREQÜENTS

  • Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2.006, per l’Assemblea General de Nacions Unides (CDPD)
  • Llibre II Codi Civil de Catalunya (CCCat)
  • Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat. Entrada en vigor 03/09/2021.
  • La Llei 8/2021, de 2 de juny, per la que se reforma la legislació civil i processal pel suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la capacitat jurídica. Entrada en vigor 03/09/2021.

La Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, va ser aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006, és un tractat internacional que té com a propòsit promoure, protegir i assegurar l’exercici en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per a totes les persones amb discapacitat, així com promoure el respecte de la seva dignitat inherent.

Són aquelles persones que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, al interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les demés.

S’entén qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tingui el propòsit o l’efecte d’obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, us o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polítics, econòmic, social, cultural, civil o de qualsevol altre tipus. Inclou totes les formes de discriminació, entre elles, la denegació d’ajustos raonables.

L´entrada en vigor de la nova normativa, consagra l’art 12 de la CDPD i en conseqüència la supressió de la modificació judicial de la capacitat.
Això vol dir que cal reconèixer a totes les persones amb discapacitat la capacitat jurídica, en igualtat de condicions, respecte al conjunt dels ciutadans, en tots els aspectes de la vida, i que les persones amb discapacitat han de tenir accés a les mesures de suport que puguin necessitar per a l’exercici d’aquesta capacitat jurídica.

L’entrada en vigor de la Reforma suposa un canvi de sistema en el nostre ordenament jurídic, l’anterior en el que predominava la substitució en la presa de decisions que afecten a les persones amb discapacitat, per l’actual que es basa en el respecte de la voluntat i les preferències de la persona qui, com a regla general, serà l’encarregada de prendre les seves pròpies decisions.

Suport, és un terme ample que engloba tot tipus d’actuacions: un acompanyament, l’ajuda tècnica en la comunicació de declaracions de voluntat, la ruptura de barreres arquitectòniques, o inclús, la presa de decisions delegades per a la persona amb discapacitat. Excepcionalment, el suport pot concretar-se en la representació en la presa de decisions.

No. Aquesta nova regulació suposa un canvi de paradigma en la concepció de la discapacitat. Fins ara, havia predominat la substitució en la presa de decisions de la persona amb discapacitat, però ara el que imperarà és el respecte a la voluntat i preferències de la persona, establint com a regla general que ella serà l’encarregada de prendre les seves pròpies decisions.

La idea central és que com a nou sistema, s’haurà de proveir a la persona de tot el suport que pugui requerir per a l’exercici de la seva capacitat jurídica, alhora que es proporcionen les salvaguardes adequades i efectives per tal que no es produeixin abusos, de conformitat amb el Dret internacional en matèria de drets humans.

Es substitueix el tradicional procés de modificació de la capacitat per un altre que té com objectiu proporcionar els suports a les persones amb discapacitat.
El procediment de suports condueix a una resolució judicial que determina els actes pels quals la persona amb discapacitat necessita suport, però en cap cas cap a una declaració d’incapacitació.

Totes elles tenen en comú que han d’establir-se tenint sempre en compte el respecte a la voluntat, desitjos i preferències de la persona amb discapacitat.
Existeixen diverses classificacions, però si ens basem en la forma d’establiment del suports, podem classificar-les de la següent manera:

• Notarials: la nova regulació atorga preferència a aquestes, i són les que pot prendre la pròpia persona amb discapacitat. Entre aquestes es troben: els poders preventius, el document de voluntats anticipades, patrimoni protegit, l’assistència. Aquesta última esdevé la figura de suport prioritària a Catalunya que incorpora com a principal novetat que també es pot constituir en escriptura notarial.

• Judicials: en aquest supòsit, l’assistència també és la figura més rellevant, pot ser establerta per l’autoritat judicial si es instada per la pròpia persona o terceres persones legitimades com a mesura de suport judicial. Una altra figura és la del defensor judicial, en cas de conflicte o impossibilitat d’exercici del suport habitual, i també en el cas de la guarda de fet, qui per a determinats actes, haurà de sol·licitar autorització judicial.

Les mesures de suport a l’exercici de la capacitat jurídica s’han d’establir i exercir, en tot moment, atenen a la voluntat, desitjos i preferències de la persona amb discapacitat amb la “finalitat de permetre el desenvolupament ple de la seva personalitat i el seu desenvolupament jurídic en condicions d’igualtat”.

Per tant, aquestes mesures de suport hauran d’estar inspirades en el respecte a la dignitat de la persona i als seus drets fonamentals i hauran d’ajustar-se als principis de necessitat i proporcionalitat.

A partir de l’entrada del Decret Llei, la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada ja no es poden constituir en relació a les persones majors d’edat. Se’ls haurà d’aplicar, si s’escau, el règim d’assistència.
Queda reservada la tutela pels menors d’edat que no estiguin protegits a través de la pàtria potestat.

Aquesta Llei estatal, respecte del contingut no processal, de dret civil substantiu, no és d’aplicació directa a Catalunya, ni tampoc d’aplicació supletòria, d’acord amb els articles 111-2 i 111-5 del Codi Civil de Catalunya.
Sí és d’aplicació el seu contingut processal.
En matèria de dret substantiu, a Catalunya aplicarem el Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat; i el Llibre II del CCCat

El nou règim estableix com a principal institució de suport la figura de l’Assistència, que a partir d’ara reemplaça a Catalunya les tuteles i les curateles, les potestats parentals prorrogades i rehabilitades i altres règims tutelars.

Es pot designar la persona que ha de prestar l’assistència tant per la via judicial, com mitjançant l’atorgament d’una escriptura pública notarial.

L’Assistència pot tenir funcions tant de l’àmbit personal com del patrimonial.
Per determinar el seu abast, es tindran en compte la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona.
Només en casos excepcionals i per determinats actes concrets es pot assumir la representació de la persona assistida.
Les mesures que s’adoptin seran objecte de revisió periòdica en el termini i forma que s’estableixi.

L’assistent haurà de complir amb les mesures de control i supervisió acordades en l’escriptura de constitució o en el seu cas en la resolució judicial de constitució; com a règim supletori aplicarem les regles de la fins ara tutela.

A la normativa estatal, la institució objecte d’una regulació més detallada és la Curatela, principal figura de suport per a les persones amb discapacitat.
La curatela serà, principalment, d’origen assistencial, de manera excepcional se li podran atribuir funcions representatives.

Es mantenen en el termes en què van ser acordades, sense perjudici de la modificació judicial a instància de la pròpia persona o de qui li presta assistència, per tal d’adaptar-les a la nova normativa.

Es mantenen fins a la seva revisió i exerciran el seu càrrec d’acord amb les disposicions de la nova llei.

Les persones amb suport i aquelles que donen el suport poden sol·licitar, en qualsevol moment, la revisió de les mesures per tal d’adaptar-les a la supressió de la modificació judicial de la capacitat i aplicar-hi, si s’escau, el règim d’assistència.
En cas que no hi hagi la sol·licitud anterior, la revisió s’efectuarà d’ofici per l’autoritat judicial, o a instància del Ministeri Fiscal, en un termini màxim de tres anys.

Són totes aquelles que pot establir la pròpia persona amb discapacitat. A Catalunya, amb regulació pròpia en aquesta matèria, la persona major d’edat que necessiti de suport per a exercir la seva capacitat jurídica, en igualtat de condicions, pot sol·licitar la constitució de l’assistència, que com a principal figura voluntària es pot constituir notarialment o judicialment.

Altres figures voluntàries són els poders preventius, la delació voluntària, el document de voluntats anticipades, el patrimoni protegit.

La Fundació Malalts Mentals de Catalunya ofereix assessorament personalitzat a persones amb diagnòstic de salut mental, a les seves famílies i als professionals sobre les mesures de suport en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

Prestem també assessorament a entitats privades i administracions en qualsevol àmbit de la nostra activitat.

D’altra banda, la Fundació ofereix el Servei de Suport Previ per tal d’acompanyar en el procés d’establiment de les mesures de suport a les persones per a l’exercici de la seva capacitat jurídica.

Aquest servei està dissenyat per a persones que poden requerir de figures de suport preventives o voluntàries, tenint aquestes mesures preventives prevalença sobre les judicials. Tot i que si són necessàries, es vetllarà perquè es prestin les salvaguardes que calguin, vetllant perquè aquestes siguin proporcionals al grau en que les mesures puguin afectar els drets i els interessos de les persones.

La Fundació també presta el Servei de suport a les persones amb diagnòstic de salut mental, realitzant el seguiment continuat a través d’un equip multidisciplinari que inclou professionals de diverses àrees, com la social, jurídica, econòmica i patrimonial.

En base a la valoració de les necessitats específiques de cada persona es realitza un pla de suports personalitzat en consonància amb la seva voluntat, desitjos i preferències, que pot incloure:

• Atenció social: donar suport a l’elaboració del projecte vital ens els àmbits que ho necessiti, com pot ser: cobertura a les necessitats bàsiques de la persona, rehabilitació, evolució mèdica, recerca de recursos residencials, estudi de la inserció al mercat laboral, tramitació de documentació, etc.
• Suport en la gestió econòmica i patrimonial: suport en l’administració dels seus béns i en la realització d’un pressupost mensual de despeses i ingressos.
• Assessorament jurídic: suport a la persona perquè pugui exercir els seus drets.